No cal dir que portems tots dies pendents dels reactors nuclears de la central de Fukushima al Japó. Vagi per davant que tot ha estat causat per un terratrèmol de grau 9, seguint d'un Tsunami de magnituds dantesques per les imatges que hem arribat a veure.
La situació actual a la central de Fukushima només la coneixen amb exactitud "els 50 de Fukushima". Aquells que encara ara, sabent que probablement moriran en els propers 4-5 anys, continuen intentant refredar els nuclis de la central per evitar el que seria realment un desastre humà i ambiental de dimensions apocalíptiques.
Es normal que ara ningú defensi les central nuclears com a fonts d'energia. Però posem-nos en situació real: el que està passant es conseqüència directa d'un desastre natural que no es pot predir: un terratrèmol i un tsunami. De ben segur que això farà augmentar els nivells de prevenció (que en l'actualitat ja son molt alts) de les centrals nuclears com així ja ho estan indicant a França, Espanya i a tot el mon. I la realitat es aquesta: els accidents de nuclears ens han ajudat (o obligat) a incrementar les situacions extremes en les que es pot trobar una central nuclear a l'hora de definir-ne els sistemes de control.
També, no ho oblidem, les necessitats energètiques les hem incrementat fins a nivells exorbitants tots plegats amb un mon ple de "vicis" i "comoditats". Ens cal, per damunt de tot, disposar de fonts d'energia d'origen renovable, però també que ens permetin disposar de una línia base de fonts d'energia per a poder "funcionar" en el dia a dia. Fukushima ha estat un desastre natural que ens ha despullat davant la força de la natura. Si després es detecta negligència en alguna acció o actuació (primer refredem els nuclis) serà un desastre causat per l'home.
dimecres, 16 de març del 2011
dimecres, 2 de març del 2011
Crisi energètica o de model? Busquem oportunitats!
Davant els darrers esdeveniment dels països del Magreb tot reclamant mes llibertat i governs d'origen democràtic (esperem-ho!) s'ha produït un nou atac d'especuladors al preu del petroli que s'ha enfilat per damunt dels 110 $/barril. Tot i que en principi la gent diu que es temporal, no hi pugeu dempeus! Enmig d'una crisi econòmica com l'actual, una de pitjor s'acosta: la crisi energètica "real". En els propers anys, les reserves de petroli aniran a la baixa i cada cop serà necessari invertir mes per obtenir la mateixa capacitat de producció de petroli... i la llei dels mercats, en aquest fet, es inexorable: augment de preus del petroli fins a valors que alguns experts estimen fins a 200 €/barril a l'horitzó del 2020.
Les societats anomenades modernes (o postmodernes si ens fixem en la durabilitat dels objectius que ens fixem) centren el seu desenvolupament en un consum de fonts d'energia que, malgrat els esforços que alguns volen fer, es basen en fonts no renovables. No faré una apologia de la reducció del consum energètic (decreixement econòmic), ni posaré etiquetes a les energies fòssils (petroli i gas natural), ni trencaré una llança a favor de les nuclears (que defenso en la situació actual), però si que en un futur proper, a 25-30 anys vista, haurem d'afrontar una sèrie de reptes importants:
- Els països emergents, en vies desenvolupament i fase de consolidació de les seves societats aniran augmentant de forma progressiva com així ho demostren les recents revoltes al Mon àrab del Nord d'Àfrica i l'orient mitjà. Això farà que el percentatge de població amb unes "necessitats energètiques" superiors augmenti de forma considerable en només 10-15 anys.
- Un augment de "societats postmodernes" portarà, malgrat siguem capaços de mantenir o fins i tot reduir lleugerament, un increment del consum d'energia que d'algun lloc haurem de treure
- No es pot basar l'evolució de les nostres societats únicament en base a fonts d'energia no renovable (compte que la nuclear tampoc es renovable i que també te límits, a més llarg termini, però límits) .
- Caldrà endegar programes i projectes de recerca (amb finançament públic, privat o fórmules mixtes) que tinguin com a objectius, entre altres:
Les societats anomenades modernes (o postmodernes si ens fixem en la durabilitat dels objectius que ens fixem) centren el seu desenvolupament en un consum de fonts d'energia que, malgrat els esforços que alguns volen fer, es basen en fonts no renovables. No faré una apologia de la reducció del consum energètic (decreixement econòmic), ni posaré etiquetes a les energies fòssils (petroli i gas natural), ni trencaré una llança a favor de les nuclears (que defenso en la situació actual), però si que en un futur proper, a 25-30 anys vista, haurem d'afrontar una sèrie de reptes importants:
- Els països emergents, en vies desenvolupament i fase de consolidació de les seves societats aniran augmentant de forma progressiva com així ho demostren les recents revoltes al Mon àrab del Nord d'Àfrica i l'orient mitjà. Això farà que el percentatge de població amb unes "necessitats energètiques" superiors augmenti de forma considerable en només 10-15 anys.
- Un augment de "societats postmodernes" portarà, malgrat siguem capaços de mantenir o fins i tot reduir lleugerament, un increment del consum d'energia que d'algun lloc haurem de treure
- No es pot basar l'evolució de les nostres societats únicament en base a fonts d'energia no renovable (compte que la nuclear tampoc es renovable i que també te límits, a més llarg termini, però límits) .
- Caldrà endegar programes i projectes de recerca (amb finançament públic, privat o fórmules mixtes) que tinguin com a objectius, entre altres:
- Buscar la forma d'aprofitar fons d'energia com la solar (limitada per la radiació solar que ens arriba), la de fissió (projecte ITER) o altres energies mes reduïdes o limitades com la eòlica o la geotèrmica entre altres.
- Transformar la gran quantitat de residus que generem (la majoria basats en productes del petroli i de biomassa) en fonts d'energia aprofitable tot minimitzant l'impacte en les emissions de CO2.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)