Crisi energètica o de model? Busquem oportunitats!

Davant els darrers esdeveniment dels països del Magreb tot reclamant mes llibertat i governs d'origen democràtic (esperem-ho!) s'ha produït un nou atac d'especuladors al preu del petroli que s'ha enfilat per damunt dels 110 $/barril. Tot i que en principi la gent diu que es temporal, no hi pugeu dempeus! Enmig d'una crisi econòmica com l'actual, una de pitjor s'acosta: la crisi energètica "real". En els propers anys, les reserves de petroli aniran a la baixa i cada cop serà necessari invertir mes per obtenir la mateixa capacitat de producció de petroli... i la llei dels mercats, en aquest fet, es inexorable: augment de preus del petroli fins a valors que alguns experts estimen fins a 200 €/barril a l'horitzó del 2020.

Les societats anomenades modernes (o postmodernes si ens fixem en la durabilitat dels objectius que ens fixem) centren el seu desenvolupament en un consum de fonts d'energia que, malgrat els esforços que alguns volen fer, es basen en fonts no renovables. No faré una apologia de la reducció del consum energètic (decreixement econòmic), ni posaré etiquetes a les energies fòssils (petroli i gas natural), ni trencaré una llança a favor de les nuclears (que defenso en la situació actual), però si que en un futur proper, a 25-30 anys vista, haurem d'afrontar una sèrie de reptes importants:

- Els països emergents, en vies desenvolupament i fase de consolidació de les seves societats aniran augmentant de forma progressiva com així ho demostren les recents revoltes al Mon àrab del Nord d'Àfrica i l'orient mitjà. Això farà que el percentatge de població amb unes "necessitats energètiques" superiors augmenti de forma considerable en només 10-15 anys.
- Un augment de "societats postmodernes" portarà, malgrat siguem capaços de mantenir o fins i tot reduir lleugerament, un increment del consum d'energia que d'algun lloc haurem de treure
- No es pot basar l'evolució de les nostres societats únicament en base a fonts d'energia no renovable (compte que la nuclear tampoc es renovable i que també te límits, a més llarg termini, però límits) .
- Caldrà endegar programes i projectes de recerca (amb finançament públic, privat o fórmules mixtes) que tinguin com a objectius, entre altres:

• Buscar la forma d'aprofitar fons d'energia com la solar (limitada per la radiació solar que ens arriba), la de fissió (projecte ITER) o altres energies mes reduïdes o limitades com la eòlica o la geotèrmica entre altres.
• Transformar la gran quantitat de residus que generem (la majoria basats en productes del petroli i de biomassa) en fonts d'energia aprofitable tot minimitzant l'impacte en les emissions de CO2.

Aquests objectius no son fàcils, però des de les universitats i els centres de recerca (públics i privats) hem de ser capaços d'aportar solucions que si fa uns anys semblaven "inviables" ara poden arribar a ser no només possibles, si no viables econòmicament i necessàries per al desenvolupament de les nostres societats.