No cal dir que portems tots dies pendents dels reactors nuclears de la central de Fukushima al Japó. Vagi per davant que tot ha estat causat per un terratrèmol de grau 9, seguint d'un Tsunami de magnituds dantesques per les imatges que hem arribat a veure.
La situació actual a la central de Fukushima només la coneixen amb exactitud "els 50 de Fukushima". Aquells que encara ara, sabent que probablement moriran en els propers 4-5 anys, continuen intentant refredar els nuclis de la central per evitar el que seria realment un desastre humà i ambiental de dimensions apocalíptiques.
Es normal que ara ningú defensi les central nuclears com a fonts d'energia. Però posem-nos en situació real: el que està passant es conseqüència directa d'un desastre natural que no es pot predir: un terratrèmol i un tsunami. De ben segur que això farà augmentar els nivells de prevenció (que en l'actualitat ja son molt alts) de les centrals nuclears com així ja ho estan indicant a França, Espanya i a tot el mon. I la realitat es aquesta: els accidents de nuclears ens han ajudat (o obligat) a incrementar les situacions extremes en les que es pot trobar una central nuclear a l'hora de definir-ne els sistemes de control.
També, no ho oblidem, les necessitats energètiques les hem incrementat fins a nivells exorbitants tots plegats amb un mon ple de "vicis" i "comoditats". Ens cal, per damunt de tot, disposar de fonts d'energia d'origen renovable, però també que ens permetin disposar de una línia base de fonts d'energia per a poder "funcionar" en el dia a dia. Fukushima ha estat un desastre natural que ens ha despullat davant la força de la natura. Si després es detecta negligència en alguna acció o actuació (primer refredem els nuclis) serà un desastre causat per l'home.
Molt d'accord amb l'article. Jo segueixo pensant que necessitem i necessitarem sempre l'energia nuclear. El que ha passat amb els tsunamis és invetibles, lo únic evitable era el pla de prevenció i de seguretat ... potser era molt i motl el·laborat, però un bon professor en la matèria sempre deia que el mollor pla de seguretat i prevenció de riscos es redueix a la misèria si s'acaba produïnt un accident o incident i no s'ha pogut evitar. Per tant els 50 de Fukushima i tots els responsables de les centrals hauran de conscenciar-se d'estar revisant cada vegada el pla de seguretat i fer-lo el més auster possible, per evitar el màxim els accidents i els incidents, i que tingui en compte tots els desastres i situacions que es puguin donar.
ResponEliminaMai definirem totes les situacions que ens podem trobar, o el que es el mateix, el risc mai serà zero. La qüestió es: quin es el risc assumible? i a quin preu haurem de dir prou?
ResponElimina